Per acabar dir que ha estat una assignatura molt interessant, en la que he aprés moltíssimes coses (més de les que creia) i en la que hi ha hagut compromís conceptual, ja que estava disposada a aprendre i a més, les activitats proposades i les eines facilitades han estat indispensables per a que es produieixi el canvi conceptual.
Tot i ser una assignatura de 4'5 crèdits, la feina ha estat molt "dura", l'assignatura requereix molta constància i sobretot compromís, que sense ell, tampoc no hi ha aprenentatge!!
M'acomiado desitjant-vos que pugueu treure profit d'aquesta aventura jo ja ho he fet i espero continuar fent-ho. Ara modifico un comentari que vaig fer a la meva introducció: em presentava com una persona "analfabeta tecnològica" i amb molt respecte vers les TIC. Cursar aquesta assignatura a contribuit a millorar el meu "analfabetisme tecnològic" Ara puc fer coses que 3 mesos enrera no em plantejava fer o simplement, no les feia perquè no en sabia.
Raquel.
dissabte, 26 de desembre del 2009
Portar a la pràctica el pla d'acció dissenyat.
L'activitat la vaig dissenyar tenint en compte els alumnes (les diferències individuals), la seva edat, el context i la meva intenció educativa. Tot i que l'activitat pretenia incidir a l'àrea de comunicació i llenguatges, aquesta es interdisciplinar, ja que parteix d'un joc físic (descoberta d'un mateix i dels altres) i segueix amb el treball TIC (selecció de fotografies, creació d'una projecció, treball sonor).
Vaig dissenyar aquest projecte perquè els alumnes de P.5 es troben en un moment òptim d'aprenentatge de la lectura i l'escritpura. Quan escriuen els hi sorgeixen molts dubtes: Com s'escriu aquesta lletra? Com sona? Quina és?... i vaig creure que el fet de pensar la forma de cada una i el seu so, era una manera de solucionar un problema mal definit com és el procés de la lectura i l'escriptura.
D'aquesta manera, s'ha usat la tecnologia per a impulsar un aprenentatge més significatiu dins l'aula.
L'activitat proposada, en bona mesura, ha provocat processos cognitius superiors (transformació d'informació de fonts diverses -el que ja coneixien i la informació de la que disposen o tenen a l'abast-, comprensió, comparança, elaboració i contrast d'hipòtesi, creativitat,etc.) tot utilitzant les tasques guiades per mi- el procés de l'activitat-, per ajudar als alumnes a organitzar la informació i produir respostes noves.
Es tracta d'una activitat que fomenta l'aprenentatge constructivista dels alumnes, ja que:
La fita d'aprenentatge s'ha fixat en un procés de negociació en què particpen tant l'alumnat com les mestres.
El meu paper ha estat el d'assumir el rol de guia i facilitador de material.
S'ha prporcionat als alumnes una activitat que afavoreix la metacognició.
La situació d'aprenentatge, els continguts i l'activitat dissenyada són rellevants i realistes.
S'estimula la construcció del coneixement i no la reproducció.
S'afavoreix l'aprenentatge col·laboratiu.
L'avaluació està integrada al procés d'ensenyament.
Aquestes característiques, entre altes, posen en evidència que la tasca del mestre no és la de proporcionar coneixements, sinó que els coneixements els adquireixen els mateixos alumnes. El mestre ajuda a elaborar, buscar la informació...
Vaig dissenyar aquest projecte perquè els alumnes de P.5 es troben en un moment òptim d'aprenentatge de la lectura i l'escritpura. Quan escriuen els hi sorgeixen molts dubtes: Com s'escriu aquesta lletra? Com sona? Quina és?... i vaig creure que el fet de pensar la forma de cada una i el seu so, era una manera de solucionar un problema mal definit com és el procés de la lectura i l'escriptura.
D'aquesta manera, s'ha usat la tecnologia per a impulsar un aprenentatge més significatiu dins l'aula.
L'activitat proposada, en bona mesura, ha provocat processos cognitius superiors (transformació d'informació de fonts diverses -el que ja coneixien i la informació de la que disposen o tenen a l'abast-, comprensió, comparança, elaboració i contrast d'hipòtesi, creativitat,etc.) tot utilitzant les tasques guiades per mi- el procés de l'activitat-, per ajudar als alumnes a organitzar la informació i produir respostes noves.
Es tracta d'una activitat que fomenta l'aprenentatge constructivista dels alumnes, ja que:
La fita d'aprenentatge s'ha fixat en un procés de negociació en què particpen tant l'alumnat com les mestres.
El meu paper ha estat el d'assumir el rol de guia i facilitador de material.
S'ha prporcionat als alumnes una activitat que afavoreix la metacognició.
La situació d'aprenentatge, els continguts i l'activitat dissenyada són rellevants i realistes.
S'estimula la construcció del coneixement i no la reproducció.
S'afavoreix l'aprenentatge col·laboratiu.
L'avaluació està integrada al procés d'ensenyament.
Aquestes característiques, entre altes, posen en evidència que la tasca del mestre no és la de proporcionar coneixements, sinó que els coneixements els adquireixen els mateixos alumnes. El mestre ajuda a elaborar, buscar la informació...
divendres, 25 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
FITXA DE L'ACTIVITAT DISSENYADA PER A LA PAC 2.5
TÍTOL DE L’ACTIVITAT:
CONEGUEM LES LLETRES DE L'ABECEDARI PER APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE
Descripció dels agents personals:
Alumnes/as de P.5.
Mediador: jo (estudiant de psicopedagogia i mestra de suport a P.5) amb l'ajuda de la mestra tutora.
Descripció de la tecnologia mediadora:
Programa Kid Pix, càmera digital i micro.
Descripció del problema:
Escriure és un procés complex de resolució de problemes. Amb aquest treball es pretén arribar a la consciència fonèmica i amb el reforç del treball de l'aula, progressivament anar fomentant la consciència ortogràfica.
El llenguatge està integrat en totes les situacions d'aprenentatge i aprendre el sistema d'escritpura començant pels fonaments: el reconeixement de les lletres de l'abecedari, el seu traç i el seu so és la base d'aquest treball.
Ens trobem amb un grup de 18 alumnes/as on els nivells d'aprenentatge són molt diversos. Podem trobar alumnes amb diferents nivell d'escriptura: quatre són pràcticament alfabètics, la majoria són sil·làbics i una acabada d'arribar del Marroc que podríem considerar pre-sil·làbica.
A l'escola respectem el ritme d'aprenentatge de cada alumne/a i sempre els hi presentem activitats i tasques significatives apropiades per a cada nivell.
He pensat que podria ser una bona idea molt apropiada el fet de vivenciar amb el cos les formes de les lletres per tal d'interioritzar la seva forma i posteriorment el seu so, tot jugant. Si posteriroment hi ha aprenentatge significatiu, l'alumnat transferirà els seus coneixements en els processos de lectura i escriptura agilitzant l'acte de lectura i millorant els seu nivell d'aprenentatge.
Seqüència d'activitats:
1. El treball previ consisteix en escriure a la pissarra cada lletra i entre tots/es pensem quina lletra és i quants nens necessitarem per a fer-les. Per exemple, per a la lletra A necessitem 3 nens: dos estirats a terra units pel cap i un estirat per sobre de les seves panxes. I així, repetir el mateix treball per a totes les lletres.
2. El següent pas serà formar les formes de les lletres i capturar la imatge. Serem les mestres les responsables de fer les fotografies, ja que ens interessa molt encuadrar bé cada lletra.
3. Descarregarem les imatges a l'ordinador.
4. A continuació treballarem amb el programa Kid Pix. Utilitzarem el programa per a l'elaboració de presentacions o seqüències d'imatges i amb el micro gravarem el so de cada lletra a mesura que passa la imatge.
En aquesta activitat també participaran tots els alumnes.
Jonassen (1997) distingeix entre:
- Problemes mal i ben estructurats: Els processos de lectura es classifiquen en els problemes mal estructurats, per l'amplitud de possibles solucions o estratègies del problema plantejat.
De la mateixa manera que els processos d'escriptura són problemes mal estructurats, ja que són processos lligats a estils personals de treball i a estratègies de solució en l'elaboració del text.
- Complexitat del problema (hi ha tres dimensions dins la complexitat dels problemes):
En nombre de funcions que actuen en el problema (conèixer les lletres, el seu so,...)
El nombre d'interaccions dins aquests temes (relació so-grafia, memòria, comprensió representació).
I la predictibilitat del comportament d'aquests temes (aprendre a llegir i escriure no és un procés amb regles fixes. Cada persona ha de ser activa en aquest procès, ha d'experimentar, reflexionar, equivocar-se, apredre dels altres i amb els altres,...)
Com que es tracta d'un problema mal estructurat, aquest tendeix a ser complex.
- Tipologia de solució de problemes.
Aprendre a llegir i a escriure és un problema de presa de decisions. És un procés que involucra a l'alumne/a en les decisions del procés d'aprenentatge. És ell qui pensa què ha d'escriure, quines lletres sent, com és la grafia d'aquestes lletres, si s'entèn el que ha escrit, refent el text,...
Context de l’activitat:
És una activitat que es duu a terme en el context de l'aula.
Allà pensem quines són les lletres que ha escrit la mestra a la pissarra (cada dia en farem unes quantes fins completar les 26 lletres que té l'abecedari català), amb els nostres cossos fem les formes de les lletres estirats al terra.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents.
Són 18 nens i nenes de P5, és un grup força mogut i les edats d'aquests estan compreses entre els 4 i 5 anys.
Són alumnes/as amb bones capacitats cognitives, amb aptitud per aprendre i el més important, estan molt motivats i predisposats a fer nous aprenentatges.
Per les seves característiques, és important presentar informació que es puguin captar pels sentits. Com menys abstracta sigui la informació, més profitosa serà.
Capacitats específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.
Les capacitats a l'educació infantil són de diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d'equilibri personal, relacionals, i d'inserció i actuació social; i s'organitzen al voltant de quatre eixos competencials:
- Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma.
-Aprendre a pensar i a comunicar.
-Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
-Aprendre a conviure i a habitar el món.
A l'educació infantil, cal crear uns espais d'aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a fi que es contribuiexi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa.
Amb aquesta activitat es treballa l'eix d'aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma per assolir progressivament la capacitat de progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats, tant alhora de realitzar el joc motriu de construcció de la forma de les lletres, com pel treball de psicomotricitat fina que comporta l'acte d'escriure.
Aprendre a pensar i a comunicar per assolir progressivament la capacitat de comunicar-se i expressar-se de manera ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges i la seva triple funció: funció comunicativa, lúdico- creativa i representativa.
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa per assolir progressivament la capacitat d'observar i explorar l'entron immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.
aprendre a conviure i a habitar el món per assolir progressivament la capacitat de comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap auna autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Aprendre a conviure i habitar el món per assolir progressivament la capacitat de comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Continguts: Anàlisi del coneixement a aprendre: conceptual, procedimental, actitudinal.
Continguts conceptuals :
Joc i moviment.
Autonomia personal i relacional.
Observar, escoltar i experimentar.
Parlar, expressar i comunicar.
Interpretar, representar i crear.
Eines i recusos TIC
Continguts procedimentals:
Exploració de moviments en relació amb un mateix i els altres.
Exploració de diferents instruments: micro per produir un missatge sonor.
Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals per a comunicar.
Utilització d'instruments tecnològiics TIC (ordinador, micro, programa Kid Pix) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunciació, per enregistrar, escoltar i parlar.
Ús d'estratègies per aproximar-se a la lectura: reconeixement i memorització de lletres i sons.
Iniciació en les habilitats per a l'anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia.
Continguts actitudinals:
Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d'aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.
Adquisició d'actituds i d'habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret i creador.
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC.
Com he citat anteriorment, hi ha:
1.Un treball previ d'observació i reconeixement de les lletres de l'abecedari (la mestra les escriu a la pissarra i els alumnes pensen quantes persones necessiten per a la compossició de cada lletra.
2.Un treball corporal d'interpretació de les formes de les lletres, on la mestra deixarà constància gràfica per al treball posterior amb l'ordinador.
3.Els alumnes sota la guia de la mestra, descarregaran les fotografies a l'ordinador.
4.Treball amb el programa KID PIX, adjuntarem les imatges com una presentació i els alumnes, posaran veu a cada lletra.
Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura.
Aquest treball està compost per un treball físic, i un treball tecnològic. És un treball global, on el joc físic és el motiu o l'excusa per usar les TIC.
A través del recurs didàctic KID PIX, es preveu una experiència d'aprenentatge que permet a l'aprenent desenvolupar coneixements significatius i aplicables a altres contextos o situacions.
És una activitat contextualitzada.
És una activitat estructurada per la mestra.
Porta a la reflexió ( hi ha una relació dels nous coneixements amb els coneixements previs).
Hi ha aprenentatge col·laboratiu i aquest alhora estimula l'aprenentatge efectiu.
Hi ha un treball TIC que promou la participació activa dels alumnes.
Criteris d'avaluació:
L'avaluació a l'educació infantil és continua i global, és per això que s'avaluaran els coneixements previs dels alumnes sobre les lletres que componen l'abecedari. També observarem el procés de d'aprenentatge i ,finalment, els aprenentatges adquirits comprovant si després del joc motor reconeixen les lletres i els seu so corresponent en la seqüència d'imatges del KID PIX .
Com que avaluar és molt més que qualificar, durant el procés d'avaluació també tindré en compte:
La col·laboració amb el grup.
La participació activa.
La iniciativa per comunicar coneixements.
El respecte pel torn de paraula.
Conèixer alguns instruments TIC
Expressar i comunicar què sap un cop s'ha fet l'activitat (de forma individual)
Valoració col·lectiva del treball dut a terme.
Com a mestre també he tingut en compte el temps i la seqüència d'activitats. En el cas que el temps sigui insuficient per dur a terme l'activitat es farà una prolongació i segons el desenvolupament i els aprenentatges previs del alumnes, si cal, modificaré les sessions.
CONEGUEM LES LLETRES DE L'ABECEDARI PER APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE
Descripció dels agents personals:
Alumnes/as de P.5.
Mediador: jo (estudiant de psicopedagogia i mestra de suport a P.5) amb l'ajuda de la mestra tutora.
Descripció de la tecnologia mediadora:
Programa Kid Pix, càmera digital i micro.
Descripció del problema:
Escriure és un procés complex de resolució de problemes. Amb aquest treball es pretén arribar a la consciència fonèmica i amb el reforç del treball de l'aula, progressivament anar fomentant la consciència ortogràfica.
El llenguatge està integrat en totes les situacions d'aprenentatge i aprendre el sistema d'escritpura començant pels fonaments: el reconeixement de les lletres de l'abecedari, el seu traç i el seu so és la base d'aquest treball.
Ens trobem amb un grup de 18 alumnes/as on els nivells d'aprenentatge són molt diversos. Podem trobar alumnes amb diferents nivell d'escriptura: quatre són pràcticament alfabètics, la majoria són sil·làbics i una acabada d'arribar del Marroc que podríem considerar pre-sil·làbica.
A l'escola respectem el ritme d'aprenentatge de cada alumne/a i sempre els hi presentem activitats i tasques significatives apropiades per a cada nivell.
He pensat que podria ser una bona idea molt apropiada el fet de vivenciar amb el cos les formes de les lletres per tal d'interioritzar la seva forma i posteriorment el seu so, tot jugant. Si posteriroment hi ha aprenentatge significatiu, l'alumnat transferirà els seus coneixements en els processos de lectura i escriptura agilitzant l'acte de lectura i millorant els seu nivell d'aprenentatge.
Seqüència d'activitats:
1. El treball previ consisteix en escriure a la pissarra cada lletra i entre tots/es pensem quina lletra és i quants nens necessitarem per a fer-les. Per exemple, per a la lletra A necessitem 3 nens: dos estirats a terra units pel cap i un estirat per sobre de les seves panxes. I així, repetir el mateix treball per a totes les lletres.
2. El següent pas serà formar les formes de les lletres i capturar la imatge. Serem les mestres les responsables de fer les fotografies, ja que ens interessa molt encuadrar bé cada lletra.
3. Descarregarem les imatges a l'ordinador.
4. A continuació treballarem amb el programa Kid Pix. Utilitzarem el programa per a l'elaboració de presentacions o seqüències d'imatges i amb el micro gravarem el so de cada lletra a mesura que passa la imatge.
En aquesta activitat també participaran tots els alumnes.
Jonassen (1997) distingeix entre:
- Problemes mal i ben estructurats: Els processos de lectura es classifiquen en els problemes mal estructurats, per l'amplitud de possibles solucions o estratègies del problema plantejat.
De la mateixa manera que els processos d'escriptura són problemes mal estructurats, ja que són processos lligats a estils personals de treball i a estratègies de solució en l'elaboració del text.
- Complexitat del problema (hi ha tres dimensions dins la complexitat dels problemes):
En nombre de funcions que actuen en el problema (conèixer les lletres, el seu so,...)
El nombre d'interaccions dins aquests temes (relació so-grafia, memòria, comprensió representació).
I la predictibilitat del comportament d'aquests temes (aprendre a llegir i escriure no és un procés amb regles fixes. Cada persona ha de ser activa en aquest procès, ha d'experimentar, reflexionar, equivocar-se, apredre dels altres i amb els altres,...)
Com que es tracta d'un problema mal estructurat, aquest tendeix a ser complex.
- Tipologia de solució de problemes.
Aprendre a llegir i a escriure és un problema de presa de decisions. És un procés que involucra a l'alumne/a en les decisions del procés d'aprenentatge. És ell qui pensa què ha d'escriure, quines lletres sent, com és la grafia d'aquestes lletres, si s'entèn el que ha escrit, refent el text,...
Context de l’activitat:
És una activitat que es duu a terme en el context de l'aula.
Allà pensem quines són les lletres que ha escrit la mestra a la pissarra (cada dia en farem unes quantes fins completar les 26 lletres que té l'abecedari català), amb els nostres cossos fem les formes de les lletres estirats al terra.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents.
Són 18 nens i nenes de P5, és un grup força mogut i les edats d'aquests estan compreses entre els 4 i 5 anys.
Són alumnes/as amb bones capacitats cognitives, amb aptitud per aprendre i el més important, estan molt motivats i predisposats a fer nous aprenentatges.
Per les seves característiques, és important presentar informació que es puguin captar pels sentits. Com menys abstracta sigui la informació, més profitosa serà.
Capacitats específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.
Les capacitats a l'educació infantil són de diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d'equilibri personal, relacionals, i d'inserció i actuació social; i s'organitzen al voltant de quatre eixos competencials:
- Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma.
-Aprendre a pensar i a comunicar.
-Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
-Aprendre a conviure i a habitar el món.
A l'educació infantil, cal crear uns espais d'aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a fi que es contribuiexi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa.
Amb aquesta activitat es treballa l'eix d'aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma per assolir progressivament la capacitat de progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats, tant alhora de realitzar el joc motriu de construcció de la forma de les lletres, com pel treball de psicomotricitat fina que comporta l'acte d'escriure.
Aprendre a pensar i a comunicar per assolir progressivament la capacitat de comunicar-se i expressar-se de manera ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges i la seva triple funció: funció comunicativa, lúdico- creativa i representativa.
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa per assolir progressivament la capacitat d'observar i explorar l'entron immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.
aprendre a conviure i a habitar el món per assolir progressivament la capacitat de comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap auna autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Aprendre a conviure i habitar el món per assolir progressivament la capacitat de comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Continguts: Anàlisi del coneixement a aprendre: conceptual, procedimental, actitudinal.
Continguts conceptuals :
Joc i moviment.
Autonomia personal i relacional.
Observar, escoltar i experimentar.
Parlar, expressar i comunicar.
Interpretar, representar i crear.
Eines i recusos TIC
Continguts procedimentals:
Exploració de moviments en relació amb un mateix i els altres.
Exploració de diferents instruments: micro per produir un missatge sonor.
Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals per a comunicar.
Utilització d'instruments tecnològiics TIC (ordinador, micro, programa Kid Pix) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunciació, per enregistrar, escoltar i parlar.
Ús d'estratègies per aproximar-se a la lectura: reconeixement i memorització de lletres i sons.
Iniciació en les habilitats per a l'anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia.
Continguts actitudinals:
Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d'aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.
Adquisició d'actituds i d'habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret i creador.
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC.
Com he citat anteriorment, hi ha:
1.Un treball previ d'observació i reconeixement de les lletres de l'abecedari (la mestra les escriu a la pissarra i els alumnes pensen quantes persones necessiten per a la compossició de cada lletra.
2.Un treball corporal d'interpretació de les formes de les lletres, on la mestra deixarà constància gràfica per al treball posterior amb l'ordinador.
3.Els alumnes sota la guia de la mestra, descarregaran les fotografies a l'ordinador.
4.Treball amb el programa KID PIX, adjuntarem les imatges com una presentació i els alumnes, posaran veu a cada lletra.
Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura.
Aquest treball està compost per un treball físic, i un treball tecnològic. És un treball global, on el joc físic és el motiu o l'excusa per usar les TIC.
A través del recurs didàctic KID PIX, es preveu una experiència d'aprenentatge que permet a l'aprenent desenvolupar coneixements significatius i aplicables a altres contextos o situacions.
És una activitat contextualitzada.
És una activitat estructurada per la mestra.
Porta a la reflexió ( hi ha una relació dels nous coneixements amb els coneixements previs).
Hi ha aprenentatge col·laboratiu i aquest alhora estimula l'aprenentatge efectiu.
Hi ha un treball TIC que promou la participació activa dels alumnes.
Criteris d'avaluació:
L'avaluació a l'educació infantil és continua i global, és per això que s'avaluaran els coneixements previs dels alumnes sobre les lletres que componen l'abecedari. També observarem el procés de d'aprenentatge i ,finalment, els aprenentatges adquirits comprovant si després del joc motor reconeixen les lletres i els seu so corresponent en la seqüència d'imatges del KID PIX .
Com que avaluar és molt més que qualificar, durant el procés d'avaluació també tindré en compte:
La col·laboració amb el grup.
La participació activa.
La iniciativa per comunicar coneixements.
El respecte pel torn de paraula.
Conèixer alguns instruments TIC
Expressar i comunicar què sap un cop s'ha fet l'activitat (de forma individual)
Valoració col·lectiva del treball dut a terme.
Com a mestre també he tingut en compte el temps i la seqüència d'activitats. En el cas que el temps sigui insuficient per dur a terme l'activitat es farà una prolongació i segons el desenvolupament i els aprenentatges previs del alumnes, si cal, modificaré les sessions.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Conclusions PAC 2.2
El fet de treballar amb la PAC modelant històries et fa ser protagonista del teu aprenentatge des d'un principi, començant pel descobriment de com traduir la base de dades al català, explorant les difernts experiències que hi ha, utilitzant el guió per contextualitzar una experiència nova, compartir-la amb els companys (els quals viuen a certa distància) i comparant-la amb les amb les nostres expeiencies. i tot això treballat mitjançant les TIC.
Tanmateix, les experiències que trobem al KITE com les aportades pels companys d'aula tenen un caràcter funcional, ja que les podem aplicar a les nostres aules, o podem millorar amb noves idees el que ja fem nosaltres.
Novament puc dir que he après de les TIC, la base de dades KITE ha estat contextualitzada i facilitada amb una finalitat: el modelatge d'històries que porta a desenvolupar estratègies d'aprenentatge.
Durant el procés de llegir i interioritzar les diferents experiències, també es produeix el modelatge, ja que partim dels nostres coneixements previs (el que nosaltres sabem sobre aquell tema, o programari, la nostra experiència,...) i anem canviant o modificant el nostre coneixement a mesura que confrontem la nova informació amb la ja sabuda. I establint noves relacions
efectuant-se la comprensió i l'aprenentatge significatiu
Tanmateix, les experiències que trobem al KITE com les aportades pels companys d'aula tenen un caràcter funcional, ja que les podem aplicar a les nostres aules, o podem millorar amb noves idees el que ja fem nosaltres.
Novament puc dir que he après de les TIC, la base de dades KITE ha estat contextualitzada i facilitada amb una finalitat: el modelatge d'històries que porta a desenvolupar estratègies d'aprenentatge.
Durant el procés de llegir i interioritzar les diferents experiències, també es produeix el modelatge, ja que partim dels nostres coneixements previs (el que nosaltres sabem sobre aquell tema, o programari, la nostra experiència,...) i anem canviant o modificant el nostre coneixement a mesura que confrontem la nova informació amb la ja sabuda. I establint noves relacions
efectuant-se la comprensió i l'aprenentatge significatiu
Síntesi del cas exposat per a la PAC2.2 Modelant Històries
Durant el curs 2003-2004 es va dur a terme a l'escola el treball sistemàtic de tallers. És una escola amb moltíssima diversitat cultural i lingüística i en aquells moments es va creure convenient que el treball de la informàtica podria ser molt atractiu i motivador per a facilitar l'aprenentatge d'aquests alumnes.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Conclusions 2.1
S'ha produit en mi el canvi conceptual, ja que he canviat la manera d'entendre els conceptes analitzats.
Després de la feina que ha comportat la realització de la PAC1 i després de llegir el mòdul de David Jonassen, identifico encara més el canvi conceptual, ja que com ell descriu"...El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Per reestructurar el que saben, els estudiants
han de regurlar-se ells mateixo, esforçant-se a analitzar i sintetizar la nova informació" (David
Jonassen. (2003). Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Mòdul 2
(pàgina 14). Barcelonoa: UOC.) ja que després de realitzar les diferents activitats, amb la
utilització de diferents eines TIC, puc dir que he après de manera significativa, ja que a partir dels meus coneixements previs i de tota la informació que teníem a l'abast, hem hagut de seleccionar la informació més rellevant, després ho hem organitzat i exposat, la qual cosa significa que hi ha hagut anàlisi de la informació, rlació de conceptes, hipòtesis, revisió, reflexió i
interiorització/ampliació de conceptes que no tenia presents,...acomodant la nova informació i
donant el pas al canvi de model mental inicial per un de força diferent i donant lloc al canvi i a
l'aprenentatge significatiu.
La conclusió principal de tot el treball dut a terme és que aprenem més amb les TIC i no tant de les TIC, ja que amb les TIC el plantejament està centrat en l'alumne i hem estat nosaltres els que hem desenvolupat les activitats interaccionant amb alumnes, professors i altres materials. Mentre que no és tan complex aprendre de les TIC, en aquest cas el seu ús limiten l'alumne com a espectadors de projeccions,exposicions,... on no hi ha cap aplicació experimental i difícilment és
pot efectuar cap canvi conceptual.
Aprendre amb les TIC com hem pogut experimentar són un instrument cognitiu que millora els processos d'aprenentatges i potencia les ganes d'aprendre.
Després de la feina que ha comportat la realització de la PAC1 i després de llegir el mòdul de David Jonassen, identifico encara més el canvi conceptual, ja que com ell descriu"...El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Per reestructurar el que saben, els estudiants
han de regurlar-se ells mateixo, esforçant-se a analitzar i sintetizar la nova informació" (David
Jonassen. (2003). Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Mòdul 2
(pàgina 14). Barcelonoa: UOC.) ja que després de realitzar les diferents activitats, amb la
utilització de diferents eines TIC, puc dir que he après de manera significativa, ja que a partir dels meus coneixements previs i de tota la informació que teníem a l'abast, hem hagut de seleccionar la informació més rellevant, després ho hem organitzat i exposat, la qual cosa significa que hi ha hagut anàlisi de la informació, rlació de conceptes, hipòtesis, revisió, reflexió i
interiorització/ampliació de conceptes que no tenia presents,...acomodant la nova informació i
donant el pas al canvi de model mental inicial per un de força diferent i donant lloc al canvi i a
l'aprenentatge significatiu.
La conclusió principal de tot el treball dut a terme és que aprenem més amb les TIC i no tant de les TIC, ja que amb les TIC el plantejament està centrat en l'alumne i hem estat nosaltres els que hem desenvolupat les activitats interaccionant amb alumnes, professors i altres materials. Mentre que no és tan complex aprendre de les TIC, en aquest cas el seu ús limiten l'alumne com a espectadors de projeccions,exposicions,... on no hi ha cap aplicació experimental i difícilment és
pot efectuar cap canvi conceptual.
Aprendre amb les TIC com hem pogut experimentar són un instrument cognitiu que millora els processos d'aprenentatges i potencia les ganes d'aprendre.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Autoavaluació minipac1.3
Durant el procés d'el·laboració de la PAC (lectura de l'article de Domenech i Tirado, la lectura del mòdul 1 i la participació al debat) hem estat bombardejats d'informació, la qual hem hagut d'anar copçant i recopilant per treballar-la posteriorment.
Hem partit de la relació CTS i hem ampliat aquest triangle interactiu amb la TE, que infueix i també interactua amb els tres conceptes.
Totes aquestes relacions més la informació esmentada l'he reflectit al mapa conceptual.
Organitzar-ho tot en un mapa conceptual ha portat molta feina, tenint en compte que les relacions són infinites.
Per cert, destaco l'evolució des del primer c-map (el que vam fer a mà), fins l'actual!(que ha millorat en contingut, tecnologia -utilització del programa cmaptools-, i també, a millorat gràcies a la interacció amb els companys/es).
En quant al debat, la participació ha estat molt gratificant i de profit. El fet de posicionar-nos m'ha obligat a llegir, “investigar”, reflexionar, debatre, tot adaptant els nous coneixements als ja adquirits amb anterioritat.
Per finalitzar dir, que el nostre treball ha estat un treball mitjançant les noves tecnologies que fomenta “l'aprendre a aprendre” i això és un gran repte per a tots nosaltres!!
Hem partit de la relació CTS i hem ampliat aquest triangle interactiu amb la TE, que infueix i també interactua amb els tres conceptes.
Totes aquestes relacions més la informació esmentada l'he reflectit al mapa conceptual.
Organitzar-ho tot en un mapa conceptual ha portat molta feina, tenint en compte que les relacions són infinites.
Per cert, destaco l'evolució des del primer c-map (el que vam fer a mà), fins l'actual!(que ha millorat en contingut, tecnologia -utilització del programa cmaptools-, i també, a millorat gràcies a la interacció amb els companys/es).
En quant al debat, la participació ha estat molt gratificant i de profit. El fet de posicionar-nos m'ha obligat a llegir, “investigar”, reflexionar, debatre, tot adaptant els nous coneixements als ja adquirits amb anterioritat.
Per finalitzar dir, que el nostre treball ha estat un treball mitjançant les noves tecnologies que fomenta “l'aprendre a aprendre” i això és un gran repte per a tots nosaltres!!
dimecres, 23 de setembre del 2009
Conclusions
12. Conclusió
La veritat, és que les qüestions plantejades m’han fet pensar en la relació existent entre societat, ciència i educació. Totes elles interactuen, com es pot comprovar en el mapa conceptual i observo que la relació principal entre ciència y educació, és contribuir al desenvolupament dels individus i al desenvolupament de la societat democràtica en la qual vivim .
M’ha sorprès el fet d’haver de fer un mapa de conceptes, i encara més, el fet de fer-lo sobre paper per després escanejar-lo i enviar-lo.
Crec que aquesta primera pac ens serà un bon profit!!
La veritat, és que les qüestions plantejades m’han fet pensar en la relació existent entre societat, ciència i educació. Totes elles interactuen, com es pot comprovar en el mapa conceptual i observo que la relació principal entre ciència y educació, és contribuir al desenvolupament dels individus i al desenvolupament de la societat democràtica en la qual vivim .
M’ha sorprès el fet d’haver de fer un mapa de conceptes, i encara més, el fet de fer-lo sobre paper per després escanejar-lo i enviar-lo.
Crec que aquesta primera pac ens serà un bon profit!!
Respostes 8 i 9
8.Has pensat en la possibilitat d'adaptar el nou entorn de la uoc?
No m’he atrevit, encara se’m fa feixuc pensar en aquesta possibilitat.
Tot és posar-se i perdre la por. Un cop es té domini, tot és més fàcil.
9.Situa't de 0 a 10
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 7
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 7
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 4
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 8
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 7
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9
No m’he atrevit, encara se’m fa feixuc pensar en aquesta possibilitat.
Tot és posar-se i perdre la por. Un cop es té domini, tot és més fàcil.
9.Situa't de 0 a 10
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 7
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 7
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 4
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 8
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 7
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9
Benvinguda
Com ja he comentat en alguna ocasió, tinc coneixements molt bàsics en aquest camp i espero aprendre molt..
Haig de dir que porto hores berallant-me amb el blog i espero ensurtir-me aviat!! Tinc poca destresa amb la tecnologia i és un tema que em suposa molta dedicació.
En relació amb la meva lluita amb les noves tecnologies, us plantejo i us responc a una pregunta que ens hem de plantejar: “ En quina ona, era, època vivim?? Doncs bé, vivim en l'era de la informàtica i la digitilització!! I el que hem de fer tots és situar-nos i conscienciar-nos davant aquestes tecnologies i sobretot, el que em de fer és pensar en lo molt que ens aporten!!
Després de tot això, ciutadans de l'era digital, us animo a continuar participant en l'evolució d'aquesta revolució tecnològica!!
Haig de dir que porto hores berallant-me amb el blog i espero ensurtir-me aviat!! Tinc poca destresa amb la tecnologia i és un tema que em suposa molta dedicació.
En relació amb la meva lluita amb les noves tecnologies, us plantejo i us responc a una pregunta que ens hem de plantejar: “ En quina ona, era, època vivim?? Doncs bé, vivim en l'era de la informàtica i la digitilització!! I el que hem de fer tots és situar-nos i conscienciar-nos davant aquestes tecnologies i sobretot, el que em de fer és pensar en lo molt que ens aporten!!
Després de tot això, ciutadans de l'era digital, us animo a continuar participant en l'evolució d'aquesta revolució tecnològica!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
